Com llegir tablatura: guia completa per a principiants 🎸

Vols aprendre a tocar la guitarra però et costa entendre les partitures tradicionals? Descobreix com llegir tablatures amb aquesta guia completa per a principiants! 🎸 Aprendràs pas a pas què són, com funcionen, quins són els símbols i tècniques més comuns, i els avantatges i inconvenients d’aquest sistema de notació. No esperis més i comença a tocar les teves cançons preferides avui mateix! 🔥🎶.

LECTURA MUSICAL

Abel Serra Quintana

3/21/20259 min read

Si vols tocar la guitarra sense necessitat d’aprendre a llegir partitures tradicionals, la tablatura és la teva millor opció. És un sistema de notació dissenyat específicament per a guitarristes, fàcil d’entendre i molt utilitzat en cançons de tots els estils.

En aquest article, aprendràs com funciona, què signifiquen els seus símbols i tècniques, i com aprofitar-la al màxim per millorar el teu so.

1. Què és la tablatura i per què és útil?

La tablatura (o “tab”) és una forma simplificada d’escriure música per a guitarra i altres instruments de corda. En lloc d’usar notes en un pentagrama, mostra en quina corda i en quin trast has de col·locar els dits.

Diferències entre tablatura i partitura tradicional

A diferència de la partitura estàndard:

✅ La tablatura és més visual i directa.

✅ No necessites aprendre teoria musical per entendre-la.

✅ És ideal per aprendre solos i riffs ràpidament.

Tanmateix, la tablatura i la notació tradicional es poden complementar, ja que aquesta última aporta informació sobre el ritme i la durada de les notes.

2. Com funciona la tablatura?

La tablatura es representa amb sis línies horitzontals, on cadascuna simbolitza una corda de la guitarra.

• La línia superior representa la primera corda (la més fina).

• La línia inferior representa la sisena corda (la més gruixuda).

Els números indiquen quin trast has de pressionar. Si hi ha un 0, significa que has de tocar la corda a l’aire (sense prémer cap trast).

Quan els números estan alineats verticalment, vol dir que has de tocar aquestes notes al mateix temps, formant un acord.

3. Símbols i tècniques en la tablatura

A més dels números, les tablatures inclouen símbols per representar tècniques d’execució. Aquí tens les més comunes:

Bend complet (Full bend): S’estira la corda fins a arribar a una nota un to més amunt.

L'alçada del bend s'indica amb el nombre damunt la fletxa. 1 (o "Full" és un to sencer), 1/2 un semitó. Els bends de 1+1/2 o 2 tons són possibles, però menys habituals.

Bend + Release: Combinació d'estirar i deixar anar, el to puja i torna a baixar a la nota original.

Pre Bend: Estirem la corda abans d'atacar-la.

Pre Bend + Release: Estirem la corda abans d'atacar-la, després la deixem anar per recuperar el to original.

Bends (Bending)

El bend o bending és una tècnica en què s’estira o es doblega la corda cap amunt o cap avall per augmentar la tensió i, així, produir una nota més aguda que la que estem prement inicialment. Aquesta tècnica permet una gran expressivitat i es fa servir molt en solos de rock, blues i altres estils.

Hi ha diversos tipus de bend, com ara:

Mig bend (Half bend): S’aconsegueix una pujada de mig to.

Unison Bend: Es toca una nota mentre, simultàniament, es fa un bend en una corda adjacent per aconseguir que ambdues notes sonin al mateix to, creant un efecte intens i vibrant.

Lligats (Hammer-On / Pull Off)

Els lligats ascendents (hammer-ons) i lligats descendents (pull-offs) són tècniques que permeten tocar dues o més notes de manera fluida sense tornar a atacar la corda amb la pua. Són molt utilitzades en solos i frases melòdiques per donar continuïtat i velocitat a l’execució.

Hammer-on (h): Consisteix a colpejar la corda amb un dit de la mà esquerra després d’haver tocat una primera nota, creant una segona nota més aguda sense tornar a rascar amb la pua.

Pull-off (p): Es fa el moviment contrari: després de tocar una nota, es retira ràpidament el dit de la corda per deixar sonar una nota inferior.

Aquestes tècniques de lligats són fonamentals per aconseguir frases àgils i expressives.

Slides (Glissandos)

La tècnica del slide consisteix a desplaçar el dit per sobre del màstil d’un traste a un altre, lliscant per la corda sense aixecar-lo. Aquesta tècnica crea un efecte de transició suau entre dues notes i és molt utilitzada en solos i riffs. Hi ha dues variants principals:

Slide lligat: Es llisca d’una nota a l’altra sense tornar a atacar la corda amb la pua, creant una connexió fluida entre les dues notes.

Slide tocat: S’ataca amb la pua tant la nota inicial com la final, aconseguint un efecte més marcat i definit.

El slide afegeix expressivitat i dinàmica al fraseig melòdic.

Vibrato

El vibrato és una tècnica expressiva que consisteix a variar lleugerament l’alçada de la nota, oscil·lant-la cap amunt i cap avall per aportar-li moviment, intensitat i emotivitat. Es pot aplicar de diverses maneres, segons l’estil:

Vibrato normal: Es fa amb els dits de la mà esquerra, sacsejant la corda de manera controlada per crear petites oscil·lacions en l’entonació de la nota.

Vibrato ampli: Aquest vibrato té un moviment més extens i perceptible, amb variacions més amples de l’alçada de la nota, molt típic en el blues i el rock.

Vibrato amb la palanca de vibrato (Whammy Bar): Utilitza la whammy bar per variar la tensió de les cordes i crear un vibrato més pronunciat i dramàtic. Aquesta tècnica pot generar efectes extrems, des de subtils vibracions fins a descensos i pujades radicals en el to.

Tècniques de velocitat i repetició: Trill i Tremolo Picking

Aquestes tècniques es basen en la rapidesa i la repetició de notes per aportar intensitat i energia a l’execució. Són molt habituals en estils com el rock i el metal, i exigeixen precisió i coordinació.

Trill: Consisteix en alternar ràpidament dues notes consecutives mitjançant hammer-ons i pull-offs, sense atacar amb la pua. El trill crea una successió ràpida i vibrant que aporta tensió melòdica.

Tremolo Picking: Es tracta de tocar la mateixa nota repetidament a gran velocitat amb la pua, alternant ràpidament entre moviments cap avall i cap amunt (alternate picking). Aquesta tècnica genera un efecte continu i intens que sovint s’utilitza en solos, passatges ràpids i peces amb un alt component rítmic.

Palm Mute i Muffled Strings

Aquestes tècniques s’utilitzen per controlar el so de les cordes i aportar variacions rítmiques i dinàmiques en l’execució. Són fonamentals en estils com el rock, el metal i el punk, i permeten aconseguir un so més sec, percutiu i contundent.

Palm Mute (PM): Consisteix a col·locar lleugerament la part lateral de la mà dreta (la zona de la base del palmell) sobre les cordes prop del pont mentre es toca. Això redueix la vibració de les cordes i produeix un so mut i curt, que s’utilitza sovint per marcar ritmes pesants i riffs de potència.

Muffled Strings (Cordes apagades): Aquesta tècnica implica silenciar les cordes completament amb els dits de la mà esquerra o amb la mà dreta, sense prémer-les. Això genera un so apagat, semblant a un “clic”, que s’utilitza per crear patrons rítmics i efectes percussius. És molt comú en figures rítmiques sincopades en estils com el funk, el reggae o el soul.

Aquestes tècniques aporten textura i dinamisme al fraseig i ajuden a construir ritmes contundents i precisos.

Altres tècniques

A continuació, es presenten algunes tècniques addicionals que afegeixen efectes expressius, textures i dinamisme al so de la guitarra:

Harmònics (naturals i artificials)

Els harmònics són sons aguts i cristal·lins que es generen tocant punts específics de la corda per dividir la seva vibració en parts iguals. Aquests sons es distingeixen pel seu caràcter eteri i brillant. Hi ha dos tipus principals:

Harmònics naturals: S’aconsegueixen fregant lleugerament la corda en punts específics, com el 5è, 7è o 12è trast, i alliberant-la just després d’atacar amb la pua.

Harmònics artificials: Es generen atacant la corda amb la pua i fregant-la simultàniament amb el costat del polze de la mà dreta per crear harmònics en qualsevol traste. Aquesta tècnica és molt utilitzada en el rock i el metal per afegir un so estrident i agut a riffs i solos.

Tapping

El tapping és una tècnica espectacular i molt visual que consisteix a fer hammer-ons i pull-offs amb els dits de la mà dreta directament sobre el màstil, a més dels dits de la mà esquerra. Això permet tocar passatges ràpids i complexos que seria difícil executar només amb la mà esquerra. És una tècnica típica del rock i del metal, popularitzada per guitarristes com Eddie Van Halen o Steve Vai.

Pick Slide

El pick slide és una tècnica per crear un so estrident i raspat, sovint utilitzat com a efecte dramàtic en riffs o entre frases musicals. Consisteix a lliscar la pua per sobre de les cordes gruixudes (generalment) mentre es manté una lleugera pressió, produint un so agressiu i distintiu que es troba sovint en el rock i el punk.

Tècniques amb la palanca Whammy (Whammy Bar)

La vibrato bar (o whammy bar) permet modificar la tensió de les cordes per generar efectes expressius i extrems en el so. Les tècniques més comunes inclouen:

Dips: Baixar ràpidament el to de la nota amb la palanca.

Dive Bombs: Desplaçar la palanca fins al màxim per crear un descens brusc en el to, simulant un efecte de caiguda lliure.

Slight Vibrato: Aplicar petites oscil·lacions amb la palanca per obtenir un vibrato subtil i fluït.

Screaming Harmonics + Dive Bomb: Combinar un harmònic artificial amb un dive bomb per aconseguir un efecte estrident i espectacular.

4. Inconvenients de la tablatura

Tot i que la tablatura és una eina molt accessible i útil, també té algunes limitacions importants:

Dificultat per entendre el ritme: Generalment, la tablatura no mostra el ritme ni la durada de les notes, a menys que vagi acompanyada de notació musical. En algunes tablatures, però, el ritme sí que es mostra.

Limitacions en la comprensió harmònica: La tablatura indica quins trasts cal prémer, però no ofereix informació sobre l’harmonia subjacent (acords, escales o funcions harmòniques). Això pot dificultar entendre què està passant a nivell musical i extreure conclusions teòriques que ajudin a un desenvolupament més profund com a músic.

Errors en tablatures en línia: Moltes tablatures disponibles a internet poden contenir errors que poden confondre els guitarristes principiants.

5. Consells per aprendre més ràpidament

🎵 Practica amb cançons senzilles. Comença amb riffs fàcils abans de passar a solos més complexos.

📱 Utilitza eines digitals. Aplicacions com Guitar Pro o Songsterr poden ajudar-te a visualitzar la tablatura i escoltar com sona.

👂 Complementa amb la teva oïda. Si la tablatura no indica el ritme, escolta la cançó per entendre com s’han de tocar les notes.

Pren-te el teu temps. Llegeix bé la tablatura abans de començar a tocar per evitar errors.

Conclusió

La tablatura és una eina potent per a qualsevol guitarrista. És fàcil d’aprendre i et permet tocar cançons ràpidament. Tanmateix, si la complementes amb un bon oïda i una mica de teoria musical, podràs millorar encara més com a guitarrista!

Ara que ja coneixes les bases, quina cançó t’agradaria aprendre primer? 🎸🔥

🎸 Descarrega el PDF amb totes les tècniques! 🎶

Vols tenir a mà totes aquestes tècniques de guitarra de manera clara i organitzada? No et perdis el nostre PDF gratuït! Inclou una guia visual amb tots els símbols i explicacions per dominar les tablatures com un pro. 🙌

👉 Fes clic al botó i aconsegueix el teu PDF ara!

🎸 Descarrega el PDF amb totes les tècniques! 🎶

Vols tenir a mà totes aquestes tècniques de guitarra de manera clara i organitzada? No et perdis el nostre PDF gratuït! Inclou una guia visual amb tots els símbols i explicacions per dominar les tablatures com un pro. 🙌

👉 Fes clic al botó i aconsegueix el teu PDF ara!