Com llegir un lead sheet: guia bàsica per a principiants

En molts estils de música moderna (jazz, pop, rock…), sovint es fa servir un tipus de partitura més simple que una partitura completa, anomenada lead sheet.

Un lead sheet ens dona la informació essencial per tocar una peça: melodia, acords i estructura bàsica. En aquesta guia, veurem pas a pas els elements principals que hi trobarem i com interpretar-los.

1. La clau: en quina tessitura es mou la melodia?

El lead sheet sempre comença amb una clau musical, que ens indica quines notes es tocaran i en quina tessitura. La més comuna és la clau de sol, perquè aquests fulls solen estar pensats per a instruments melòdics i veu.

2. L’armadura: quina és la tonalitat?

Just després de la clau, trobem l’armadura de tonalitat, que ens indica quantes alteracions (sostinguts ♯ o bemolls ♭) té la peça i ens ajuda a saber en quina tonalitat està.

Per exemple:

• Si veiem un fa sostingut (#), probablement estem en Sol Major o Mi menor.

• Si veiem si, mi i la bemoll (♭), la tonalitat pot ser Mi♭ Major o Do menor.

3. El compàs: com agrupem els temps?

El compàs ens indica com s’agrupa rítmicament la música. Els més comuns són:

• 4/4 → El més habitual en música pop i jazz. Es compta “1, 2, 3, 4” en cada compàs.

• 3/4 → Compàs ternari, com en els valsos (1, 2, 3).

• 6/8 → Compàs de subdivisió ternària, com en algunes balades.

Aquest número ens ajuda a entendre com agrupar i comptar els temps quan toquem o cantem.

4. El tempo: a quina velocitat es toca la peça?

El tempo ens diu si la peça és ràpida o lenta. Pot estar indicat de dues formes:

• Amb una paraula italiana (comú en música clàssica): Largo (molt lent), Andante (tranquil), Allegro (ràpid), etc.

• Amb un número de bpm (beats o pulsacions per minut, més comú en música moderna), per exemple: ♩=120 vol dir que hi ha 120 negres per minut.

👉 En alguns estils, com el jazz, és habitual que les corxeres no es toquin de manera estrictament regular. Quan veiem la indicació “Swing”, vol dir que les corxeres s’interpretaran amb un ritme “coix”, com si la primera corxera fos més llarga que la segona (ho veurem quan parlem del treset). Això dona a la música un aire característic!

5. La melodia: la línia principal de la peça

El lead sheet conté la melodia escrita en una sola veu. Això vol dir que només veiem una línia de notes que representa el tema principal.

• En un grup, la melodia la toca un instrument (saxo, guitarra, piano, etc.) o la canta la veu principal. Si hi ha veu, generalment la lletra està escrita davall de la línia melòdica.

• Si toquem un instrument harmònic (piano o guitarra), podem afegir els acords mentre seguim la melodia.

6. Els acords: la base harmònica de la cançó

Sobre la melodia hi trobem els xifrats d’acords, que ens indiquen quins acords s’han de tocar en cada moment.

Exemples de xifrats:

• C → Do Major

• Am → La menor

• G7 → Sol setena

• Dm7 → Re menor setena

Els músics que toquen instruments harmònics (com guitarra o piano) poden improvisar l’acompanyament a partir d’aquests acords, aplicant una digitació i un patró rítmic que s’adequïn a cadascun.

7. Les repeticions i direccions: no cal escriure tota la partitura!

Els lead sheets estan dissenyats per ser pràctics i compactes. Per evitar que la partitura sigui massa llarga, es fan servir símbols i indicacions que ens ajuden a seguir l’estructura sense haver d’escriure cada compàs repetit. Els més comuns són:

• Barres de repetició → ||: … :|| indiquen que s’ha de tornar a tocar el fragment entre aquestes marques.

• Caselles de repetició (1., 2., etc.) → Quan hi ha una repetició, es poden usar caselles numerades per indicar finals diferents:

• 1. → Es toca la primera vegada.

• 2. → A la repetició, es salta la casella 1 i es toca la 2.

• D.C. al Fine (Da Capo al Fine) → Tornar al principi (Da Capo) i acabar on diu Fine.

• D.S. al Coda (Dal Segno al Coda) → Tornar al símbol (Segno), seguir fins on posa To Coda i saltar a la secció final (Coda).

• Coda → Una secció final separada, a la qual es salta quan ho indica la partitura.

Aquestes indicacions ajuden a estructurar la peça sense necessitat d’escriure-la sencera, fent que sigui més fàcil de llegir i interpretar (i de que no ens caiguin els fulls del faristol!).

🔹 Extres en un lead sheet: informació addicional útil

A més dels elements bàsics, molts lead sheets inclouen marques que ajuden a entendre millor l’estructura i la forma de la cançó:

• Seccions (Verse, Chorus, Bridge, etc.)

En música pop i jazz, és habitual veure indicacions com Verse (estrofa), Chorus (tornada), Bridge (pont) o Intro/Outro per marcar les diferents parts de la peça.

Ajuden a situar-se ràpidament en l’estructura i a entendre com es repeteixen les parts.

• Números de compàs

Alguns lead sheets inclouen números de compàs cada certs compassos o al principi de cada línia per facilitar la lectura i referenciar ràpidament una secció.

Són útils en assajos quan s’ha d’anar a un compàs concret, per exemple: “Entrem al compàs 17”.

Aquests elements extres ajuden a interpretar millor la peça i a comunicar-se més fàcilment amb altres músics.

Conclusió

Ara que ja coneixes els elements bàsics d’un lead sheet, et convido a buscar-ne un d’una cançó senzilla i intentar seguir-lo. Com més practiquis, més ràpid el podràs interpretar!

📥 Pràctica recomanada: Prova de llegir el lead sheet de “Hey Jude” de The Beatles. Bona lectura! 😉