Els intervals musicals i com entendre els acords

“Vale, aquest acord és un Cmaj7… però això del maj7 què vol dir exactament?”

Si això t’ha passat alguna vegada (o moltes), tranquil. No ets l’únic.

A les classes ho veig constantment: pots tocar acords i cançons senceres… però quan apareix un “7”, un “sus4” o un “add9”, tot es torna una mica misteriós i incert. I llavors busques el tutorial de com tocar aquests acords. I aquí ens quedem.

Aquí ve el problema: t’has fet un fart de veure diagrames sense sentit, només copiant posicions. Però ningú t’ha explicat què hi ha darrere d’aquests noms.

Avui ho arreglem.

Per què t’hauria d’importar això dels intervals per a conèixer acords?

Perquè els intervals són, literalment, el “codi” dels acords.

Si entens els intervals:

• sabràs què està passant dins un acord

• podràs construir acords sense memoritzar mil formes

• i sobretot… deixaràs de tocar “a cegues”

És com passar de llegir paraules a entendre frases.

Anem a pams: què és un interval?

Un interval és la distància entre dues notes. Ja està.

Per exemple:

• de Do a Mi → això és un interval

• de La a Do → un altre interval

El que canvia és quant separades estan.

I això és el que dóna caràcter als acords i crea els diferents tipus.

Els intervals bàsics que necessites conèixer

No cal que t’aprenguis 200 noms. Amb aquests en tens de sobres per començar:

1. Tercera (major i menor)

És la clau de tot.

• tercera major → so més “alegre”

• tercera menor → so més “trist”

Exemple en guitarra:

• Do → Mi = tercera major (corda 5, trast 3; corda 4, trast 2)

• Do → Mib = tercera menor (corda 5, trast 3; corda 4, trast 1)

👉 Això és el que diferencia:

• un acord major (C)

• d’un acord menor (Cm)

Així de simple.

interval de do a mi

interval de la a do

tercera major

tercera menor

2. Cinquena justa

És l’interval que dona estabilitat.

• Do → Sol = cinquena justa

Pràcticament tots els acords bàsics la tenen.

👉 Si has fet power chords a la guitarra, això ja ho coneixes:

• només estàs tocant tònica + cinquena
  

cinquena justa (power chord)

3. Altres intervals justos?

Aquí, per ara, només ens interessa:

• quarta justa (Do → Fa)

Després veuràs per què és important pels sus.

quarta justa

4. Altres intervals

Sense entrar-hi a fons:

• 6a → s’utilitza en alguns acords (C6)

• augmentats i disminuïts → ja hi arribarem més endavant

De moment, guarda-ho en un calaix mental i ja està!

sisena major

quarta augmentada

Com es construeix un acord

Els acords es construeixen mitjançant fòrmules senzilles.

Acord major (C)

Té:

• tònica (Do)

• tercera major (Mi)

• cinquena justa (Sol)

👉 Fórmula: 1 – 3 – 5

acord major

Acord menor (Cm)

Només canviem una cosa:

• tercera menor en lloc de major (Mi bemoll)

👉 Fórmula: 1 – b3 – 5

I el so canvia completament.

*Per marcar que un interval és menor, utilitzem sempre un bemoll (b) al davant del número de l’interval.

acord menor

Diferents tipus d’acord (els més habituals)

Quan veus Cmaj7, C7, Cm7, Csus4, Cadd9… No són noms random!

Què vol dir “7”?

Que afegim la nota 7 a l’estructura principal 1, 3, 5 o 1, b3, 5.

Cmaj7

• 1 – 3 – 5 – 7

👉 Aquesta 7 és major (natural). Pensa amb les notes C-E-G-B (Do-Mi-Sol-Si)

So: més “suau”, més jazz, més elegant.

acord maj7

C7 (dominant)

Aquí està la trampa típica.

• 1 – 3 – 5 – b7

👉 la setena és menor, però l’acord és major! Pensa: C-E-G-Bb

So: tensió, blues, rock.

Això ho veig molt sovint: pensar que “7” vol dir “major 7”… i no.

acord 7 (dominant)

Cm7

• 1 – b3 – 5 – b7

👉 acord menor + setena menor

So molt típic en funk, soul, jazz…

acord menor 7

Què vol dir “sus”?

Aquí passa una cosa curiosa. El sufix “sus” ve de suspended (suspès).

👉 Vol dir que la tercera desapareix, i la canviem per la segona o per la quarta.

Csus4

• 1 – 4 – 5

👉 substitueixes la tercera per una quarta (C-F-G)

So: tensió oberta, com si demanés resolució

Csus2

• 1 – 2 – 5

👉 substitueixes la tercera per una segona (C-D-G)

So més airejat, més modern. Andy Summers de The Police n’és un gran fan!

acord sus4

acord sus2

Què vol dir “add9”?

Aquí no traiem res, sinó que afegim.

Cadd9

• 1 – 3 – 5 – 9

👉 la 9 és com una 2 però una octava més amunt: C-E-G-D

So: més ric, més “pop acústic”. De vegades, una mica “cheesy” que dirien els anglesos 😆

acord add9

En resum

Amb això ja tens molt més del que sembla:

• un interval és la distància entre notes

• la tercera defineix si un acord és major o menor

• la cinquena justa dóna estabilitat

• la 7 afegeix color (major o menor segons el cas)

• els sus substitueixen la tercera

• els add afegeixen notes sense eliminar-ne cap

Si et quedes amb una cosa, que sigui aquesta:

👉 els noms dels acords són instruccions, no paraules rares

I ara què?

Ara que entens aquesta forma d’anomenar els diferents tipus d’acord, et falta una cosa important: posicions pràctiques que sonin bé a la guitarra.

Perquè sí —moltes de les que hem vist aquí són útils per entendre… però no sempre són les més còmodes ni les que faries servir en una cançó real.

I aquí és on normalment ens tornem a encallar.

Si vols, en els pròxims articles anirem baixant això al mànec de la guitarra:

• formes reals que pots utilitzar

• com simplificar acords sense perdre el so

• i com fer que tot això soni musical (no només correcte)

I si aquest tipus d’explicació t’ha ajudat, et pots subscriure al blog.

Així no et perds els següents passos i ho anem construint junts, sense presses. Que d’això es tracta! 🎸