Per què és tan important gravar-se quan toques un instrument

T’has gravat mai tocant… i t’has sorprès en escoltar-te després?

Si la resposta és “sí”, ja saps exactament de què parlo... I si és “no”, aquest article pot canviar bastant la teva manera de practicar.

Quan estem aprenent a tocar un instrument, hi ha un problema molt habitual: no podem ser objectius mentre toquem. Simplement no és possible. Estem massa ocupats pensant en què ve després: quina nota toca ara, quin dit hi va, si he de canviar de posició, si entro a temps, si no m’equivoco… Tot això ocupa tant espai mental que no ens deixa escoltar-nos de veritat.

És com conduir mirant només el volant. Vas avançant, sí, però no veus gaire més.

El gran engany: “jo crec que ho he fet bé”

A classe ho veig constantment.

Un alumne acaba de tocar un fragment i diu:

— “Crec que ha anat força bé”

Gravem, ho escoltem… i de cop apareixen coses que no havíem notat:

• Algunes notes no eren les que tocaven

• El tempo ballava més del que semblava

• El groove no estava tan ferm

• Hi havia petits silencis estranys entre notes

• El so no era tan uniforme com pensàvem

I aquí ve la clau: no és que toquéssim pitjor del que crèiem, és que no ho podíem percebre mentre tocàvem.

Gravar-se: l’oïda externa que no menteix

Quan et graves i després escoltes o mires la gravació, canvies completament de rol. Ja no ets el músic que està tocant, sinó l’oient. I això és or.

Gravar-se et permet:

• Escoltar si les notes són realment les correctes

• Comprovar si el tempo és estable

• Veure si estàs realment dins del groove

• Analitzar el teu so: dinàmiques, atac, timbre

• Detectar digitacions poc eficients que generen talls o tensions

És una manera brutalment honesta de veure on ets.

El vídeo va matar l'estrella de la ràdio

Aquí ve una part que molts músics passen per alt: gravar-se en vídeo amb el mòbil.

No cal cap producció. El mòbil recolzat en una cadira, una prestatgeria o un trípode barat ja fa la feina.

El vídeo et mostra coses que l’àudio no pot:

• La postura del cos: espatlles tensades, esquena rígida, colls forçats

• La posició de les mans: dits massa aixecats, polze mal col·locat

• Les digitacions reals: no les que “creus” que fas

• Moviments innecessaris: tensió extra que et frena

Moltes vegades un problema tècnic no és un problema de nivell, sinó un problema de posició. I això només es veu mirant-se.

Com començar a gravar-te sense complicar-te la vida (ni demanar un crèdit)

No cal tenir un estudi a casa, amb difusors i focus LED, ni càmeres DSLR de milers d'euros.

Pots començar així:

• Àudio: amb una interfície i una app com GarageBand, Logic o BandLab

• Vídeo: amb el mòbil, sense obsessionar-te amb la qualitat. Només cal que se't vegi!

• Base o backing track: afegint una base rítmica o la cançó original per tocar a sobre

Si vols aprofundir, ja he parlat en altres articles de micròfons, interfícies d’àudio i configuracions bàsiques, però per començar, el més important és fer-ho, no fer-ho perfecte.

Com aprofitar realment les gravacions

Important: no et limitis a escoltar-te una vegada.

Prova això:

• Escolta o mira la gravació amb calma

• Pren una o dues notes concretes de millora

• Torna a tocar pensant només en això

• Torna’t a gravar

Comparar gravacions amb uns dies o setmanes de diferència és una de les maneres més motivadores de veure que realment estàs avançant.

Practicar amb el material adequat marca la diferència

Una altra cosa que ajuda molt quan et graves —i això ho veig sovint a classe— és practicar amb material que realment estigui pensat per a tu. Quan la base és clara, està al tempo adequat i no hi ha l’instrument que tu estàs treballant —o pots aïllar-lo de la mescla com a referència—, tot flueix molt més. Et pots concentrar en tocar, escoltar-te i millorar, sense distraccions innecessàries.

De fet, moltes vegades el problema no és tant la pràctica, sinó amb què estem practicant. Quan tens una bona base o una transcripció entenedora, gravar-te deixa de ser una lluita i passa a ser una eina realment útil. Si en algun moment notes que aquí és on s’encalla el procés, val la pena parar-se un moment i revisar si el material amb què treballes t’està ajudant… o t’està posant traves.

En resum

Gravar-se no és només una eina tècnica. És una manera d’aprendre a escoltar-se, observar-se i entendre’s com a músic.

Si no t’has gravat mai, potser al principi incomoda una mica (i segur que t'equivoques més que abans, els primers cops!). És normal. Però és una de les millors decisions que pots prendre per millorar de veritat.

I no costa res: agafa el teu instrument com sempre, grava’t, escolta’t, mira’t… I sobretot, sigues honest però amable amb tu mateix. Cada gravació no és un judici: és una gran oportunitat per aprendre.